Fundació Catalana Síndrome de DownSíndrome de Down Trisomia-21 català site Català     Down Syndrome Trisomy-21 english site English     Síndrome de down trisomía-21 español site Español


Benvingut   Welcome   Bienvenido   BLOGS Fundació Catalana Síndrome de Down




dimecres, 9 / abril / 2008

La por dels pares

No es bo que els pares pateixin pel sol fet de veure com el seu fill o filla amb la SD marxen de casa. Es llei de vida . La humanitat te 3 normas: es neix, es creix i es mor.
Es natural que el fill o filla vulgui fer la seva vida independent. Perque no ho poden fer?
Jo crec que es una decisio dels fills i no dels Pares. Son els fills qui han de de fer la seva vida i son ells que tenen que escollir amb qui volen compartir la seva vida. Son qui escolleixen amb les seves respectives parellas de voler viure junts.
Jo crec que els pares no han de posar obstacles, al final sera el fill o la filla els que no voldran marxar de casa considero que aixo seria un problema: la por dels pares es transmet als fills i filles.
Si els fills i filles veuen que els pares pateixen ells no s’aniran de casa mai. Els pares una de las cosas que han de fer es acceptar la decisio dels fills i filles. Aixo no vol dir que es perdi la relacio, s’ha de tenir mes confiança amb els fills i les seves respectives parelles ajudan-los a creixer i tambe a viure coses noves .
La por l’unic que fa es tenir el pensament negatiu i no positiu, s’han de mirar las coses bones, s’ha d’ajuda a progressar i a deixar fluir les idees positives.
La vida noes composa en tenir por. La vida te coses alegres i boniques, tindra coses bones o dolentas per estar contents i feliços i d’altres coses per millorar, encara que la realitat sigui dura .
La realitat es dura perque som nosaltres que la fem dura pero amb una mica de cura les coses poden sortir be i es pot tenir confiança amb el fill o filla. No vull acabar aquest escrit sense tranquilitzar als pares que pateixen i dir-los que no s’acaba el mon .

Andy Trias

5 comentaris:

Blogger Sitges Capaç ha dit...

Ostres Andy,
Però fa molt de temps que penso en tu com un gran exemple per moltes persones, com un lluitador i una persona amb les idees clares.
Ens van passar un reportatge fa uns quants anys (segurament de quan anaves a l'institut) mentre jo era a la facultat i des de llavors que sempre t'he recordat així, com un lluitador.
Ara treballo al departament d'atenció a persones amb discapacitat a Sitges on també tenim un blog per anar explicant el que fem.
En fi, felicitats i t'aniré llegint!
Una abraçada
Anna

14 / abril / 2008 11:25  
Blogger Sitges Capaç ha dit...

Ostres Andy,
Tu no em coneixes però fa anys vaig veure un reportatge on parlaves, segurament quan encara anaves a l'institut. I des de llavors que t'he tingut per una persona lluitadora i ferma.
M'ha encantat trobar el teu blog i veure que tot continua endavant.
Jo ara treballo al departament d'atenció a les persones amb discapacitat de l'Ajuntament de Sitges i també tenim un blog on expliquem les nostres "aventures".
Una abraçada i endavant que el blog és una molt bona eina!
Anna

14 / abril / 2008 11:28  
Anonymous Anònim ha dit...

Gracias Andy por tus palabras da ánimo. Soy una madre que pronto voy a tener que dr el paso para que mi hijo se independice. Es lo que quiere y está ilusionado.
Los padres, generalmente, creemos que todos nuestros hijos son menos capaces de lo que son en realidad.
En cuanto a las tares de casa esta poco acostumbrado a realizarlas, no te importará que alguna vez te pregunte, por este medio, como aprendistes a realizar alguna de ellas.
Gracias y hasta pronto
Helena

28 / abril / 2008 10:40  
Anonymous Anònim ha dit...

Anna gracies per llegir el meu blog
no saps lo content que estic i no se si t'interesa el que poso? pero et donc la benvinguda a respodre'm, m'ha fet ilusio coneixe't no personalment pero si per escrit m'agradaria que no paressis de seguir llegint el que jo escric
Andy

7 / maig / 2008 17:34  
Anonymous Anònim ha dit...

hola Helena,
pensar que los hijos no son capaces es un pensamiento negativo y eso tampoco ayuda a que el lo pueda hacer, pero sin miedo, porque si tuviera miedo está más que claro que le costará más pero si hay confianza y los padres le dan toda la confianza que él necesita estoy convencido que lo podra hacer solo. Respecto a que todavia no hace las cosas de casa poco a poco lo hará si tu le dices lo que tiene que hacer, él lo hará por su cuenta y sin miedo.
Andy

7 / maig / 2008 17:46  

Publica un comentari

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina principal

Global Sitemap
Copyright ©2007-08 Fundació Catalana Síndrome de Down: Síndrome de Down Trisomia-21 català site Català   Down Syndrome Trisomy-21 english site English   Síndrome de down trisomía-21 español site Español
Powered by Espintime

Online marketing by Bamic ITOnline marketing by Bamic IT