el blog de l'Andreu

2008-04-09T10:39:00.000+02:00

La por dels pares

No es bo que els pares pateixin pel sol fet de veure com el seu fill o filla amb la SD marxen de casa. Es llei de vida . La humanitat te 3 normas: es neix, es creix i es mor.
Es natural que el fill o filla vulgui fer la seva vida independent. Perque no ho poden fer?
Jo crec que es una decisio dels fills i no dels Pares. Son els fills qui han de de fer la seva vida i son ells que tenen que escollir amb qui volen compartir la seva vida. Son qui escolleixen amb les seves respectives parellas de voler viure junts.
Jo crec que els pares no han de posar obstacles, al final sera el fill o la filla els que no voldran marxar de casa considero que aixo seria un problema: la por dels pares es transmet als fills i filles.
Si els fills i filles veuen que els pares pateixen ells no s’aniran de casa mai. Els pares una de las cosas que han de fer es acceptar la decisio dels fills i filles. Aixo no vol dir que es perdi la relacio, s’ha de tenir mes confiança amb els fills i les seves respectives parelles ajudan-los a creixer i tambe a viure coses noves .
La por l’unic que fa es tenir el pensament negatiu i no positiu, s’han de mirar las coses bones, s’ha d’ajuda a progressar i a deixar fluir les idees positives.
La vida noes composa en tenir por. La vida te coses alegres i boniques, tindra coses bones o dolentas per estar contents i feliços i d’altres coses per millorar, encara que la realitat sigui dura .
La realitat es dura perque som nosaltres que la fem dura pero amb una mica de cura les coses poden sortir be i es pot tenir confiança amb el fill o filla. No vull acabar aquest escrit sense tranquilitzar als pares que pateixen i dir-los que no s’acaba el mon .

Andy Trias

2008-02-18T15:31:00.001+01:00

Jo treballo a Cosmocaixa i gracies a aixo puc fer la meva propia vida independent. Estic al departament tecnic i la meva feina es de manualitat i control de fotocopiadores i impresores, i controlo la feina que faig. Els meus companys estan contents de com ho faig, ara estic content de la feina i per tant m’haig de concentrar amb el que faig i no pensar amb altres coses.Els companys de la feina em tracten millor que abans, son companys especials, ens permetem fer bromes i m’estimen. Amb ells faig coses noves: sortim mes, no nomes som companys de feina sino que també som amics. Si algu em digues de tornar a on estava abans li diria que no perque ara estic mes be. Em sento tranquil i relaxat.. Soc l’home mes feliç del planeta, perque no nomes em van be les coses a mi, sino que a la meva parella tambe.La meva jefa vol que la gent vingui a visitar CosmoCaixa perque fem coses molt interessants, de ciencia, organitzem festes d’aniversari, i fem tallers familiars. Us animo que vingueu. Andy

2008-01-22T10:55:00.000+01:00

hola Mascha i Angela,
us proposo que si em voleu fer-me preguntes us poseu en contacte amb la FCSD perque d'aquesta manera ells us donaran tota l'informacio que necesiteu pel vostre treball. i si fos necesari la Fundacio s'encarregaria de posar-nos en contacte per fer-me les preguntes. A la pàgina web de la Fundació trobareu el correu electrònic de cada servei per enviar-hi consultes.
Fins aviat

La meva primera entrada al meu blog

2007-12-20T12:17:00.000+01:00

Hola, em dic Andreu tinc 35 anys i fa mes de 6 anys que visc sol amb la meva parella.La meva experiència ha estat molt bona .Abans de viure sol va haver-hi un dia que vaig decidir ser independent per quant faltessin els meus pares i jo pogués tenir la meva pròpia casa .Han passat 6 anys, els mes feliços de la meva vida .S'ha de ser sincer hi ha moments de tot, moments bons i moments dolents .Tinc la sort de poder fer aquesta vida independent amb la dona que mes estimo d’aquesta vida i que n'estic enamorat .I també tinc la sort de tenir unes famílies que m’han recolzat des de el principi, sense elles no hagués sigut possible el pas que he fet . Cal dir que sinó hagués tingut feina això no hauria sigut possible.Quantes mes persones vulguin fer el mateix que jo he fet , ho poden fer ..Nosaltres estem dins d'un programa que es diu Me'n vaig a casa , que ens ajuden en la nostra vida quotidiana